Actualment en el campanar tenim CINC campanes: la de Sant Pere, situada al costat del carrer Pi i Margall, que és la més gran i antiga (pesa uns 800 Kgr., aproximadament, i és de l'any 1791), la rarímia, que està situada al costat de la plaça de la Vila, la de Sant Llorenç, coneguda també com la Llorença i la d'Ave Maris Stella, ambdues de l'any 1946; i finalment la de Sant Jordi, la més petita. Però no sempre ha estat així.

Antigament, les campanes repicaven durant tot l'any, només restaven en silenci des del Dijous Sant fins al Dissabte de Glòria, que eren substituïdes per matraques i maces de fusta. Era tradició, per alguna gent de Sant Feliu, recollir dotze pedretes, que havien de portar a sobre tot l'any, abans no acabessin de tocar les campanes el Dissabte de Glòria per prevenció del llamp i de la tempesta. També és tradició que per Sant Llorenç el campaner estrenyi els tirants de les campanes, ja que és l'època en que el jou està més sec.

«Qui ara vulgui fer de campaner, ha d'ésser o molt missaire o un guillat».

Abans de la mecanització de les campanes, el campaner les feia funcionar manualment; i no deuria ser una feina gaire ben pagada ja que per poder subsistir havia d'exercir altres oficis. La seva feina consistia a tocar els tocs que informaven a la comunitat dels diferents esdeveniments, tant religiosos (l'àngelus, a Missa, a Morts,...) com civils (a sometent, a foc, a tempesta, ...). A Sant Feliu de Llobregat, l'ofici de campaner es va acabar amb la guerra civil, i els dos darrers campaners foren Isidre Cañameras i Ramon Cañameras (pare i fill). Després de la guerra no tenim constància que hi hagués cap campaner d'ofici, i l'última persona que les va tocar va ser en Bartomeu Ros.

El patró dels campaners és Sant Paulí de Nola. Nascut a Bordeus l'any 355, en el si d'una família cristiana, fou ordenat sacerdot a Barcelona cap a l'any 394. Es traslladà a Nola i formà una comunitat d'ascetes. Durant el primer decenni del segle V fou consagrat bisbe de Nola. La llegenda ha volgut veure en ell el primer que va usar les campanes per al culte, tant és així que primitivament les campanes eren anomenades «paulines» o «noles». Diu la tradició que, en agraïment a Barcelona, Sant Paulí va donar a la ciutat una de les primeres campanes que és la que la gent creia que es trobava en el campanar d'espadanya de la capella de Santa Llúcia. La festivitat del nostre patró és el 22 de juny. També són advocadesses de les campanes i dels campaners Santa Àgata i Santa Bàrbara.

Esteu interessats, o us feria il.lusió tocar les campanes?

Josep M  Buscà: Telf: 655 013 024 A/e:  Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Joaquim Sedó:  Telf: 675 952 256 A/e: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la