Llegenda 1

La llegenda explica que hi havia una família molt rica de Sarrià, que tenia moltes terres i molts béns, i es deia Través; eren famosos pels seus ramats de cabres, que anaven a pasturar per Sant Feliu.
Ja feia dies que el pastor que es cuidava d’aquelles bestioles s’adonava d’un fet molt estrany: una de les cabretes més petites del ramat no deixava de furgar amb les potes un dels racons del camp on menjaven herba. Finalment, intrigat per la manera de fer d’aquell animaló, va decidir vigilar el seu comportament, i imagineu-vos la seva sorpresa quan va veure la cabra agenollada com si estigués fent reverències a algú, no mirava ningú i estava amb el cap cot.
El cabrer, espantat, va avisar el seu amo, perquè no sabia per quina raó aquella cabra ho feia, i tenia por que no fos víctima d’algun embruixament.
L’amo, empipat perquè el molestaven per una cosa tan petita, després de comprovar que li deien la veritat, i tan estranyat com el seu servent, va decidir posar-se a cavar amb altres treballadors de la seva masia. I ja us podeu imaginar la cara que els va quedar a tothom quan, després de fer un bon forat i de treballar durant força temps en aquell indret, van trobar una imatge de la Mare de Déu.
Precisament, aquell any era un any molt dolent, les collites no eren gens bones perquè hi havia hagut una gran sequera, i per això la gent més pobra passava molta fam. I com que sempre plou sobre mullat, també s’havia declarat una virulenta pesta que estava matant moltes persones, sobretot nens petitons.
La gent, quan va saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu va pensar que era un signe del Cel per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Els qui estaven empestats i van pregar a la imatge, es van guarir, i els que no tenien feina o havien patit males collites van poder tornar a collir molt més. I no només fruits materials atorgava la Verge, els matrimonis que es posaven sota la seva advocació, eren beneïts i tenien els fills que havien demanat. D’aquesta manera, aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut, ja que va retornar la salut a tots aquells que li pregaven i creien en ella.
L’amo Travé, quan va veure tota la devoció i l’amor a Maria que havia despertat aquesta imatge, va fer donació del camp de pastures on s’havia trobat la imatge i va fer-hi construir un Santuari.
Va passar a ser tradició dels santfeliuencs i de la gent dels pobles de la contrada que anessin a oferir exvots per demanar una gràcia que esperaven que els fos concedida per la Mare de Déu. I si us hi fixeu, aquest costum ens ha arribat fins als nostres dies.